Amy Winehouse

Avui venc a parlar-vos de música, en concret de l’artista internacional Amy Winehouse.

Amy Jade Winehouse (nascuda el 14 de septembre de 1983), cantant i compositora britànica de jazz i soul.
El seu àlbum debut, Frank (2003) va ser nominat als Mercury Music Adwards i va guanyar un Ivor Novello Adward el 2004 per la cansó Stronger than Me. Fins 2006 però, no va conèixer l’èxit, amb l’àlbum Back to Black, Amy Winehouse s’ha convertit en una artista coneguda i prestigiosa arreu del món. Al 2007 guanyà un Brit Adward en la categoria Millor Artista Britànic, ha assolit el disc de Platino als Estats Units i ha aconseguit tres nominacions als MTV Video Music Adwards. Però, la nit del 10 de febrer del 2008 fou seva, ja que va guanyar 5 dels 6 premis als que estava nominada:

• Millor artista revelació
• Gravació de l’any
• Cançó de l’any
• Millor interpretació femenina del pop per la cançó Rehab
• Millor àlbum pop vocal Back to Black

L’artista de 24 però, està involucrada en el món de les drogues, i se l’ha pogut gravar “esnifant” cocaïna durant un dels seus concerts (es pot vore aquest video al youtube).

Entre els escàndols en que s’ha vist involucrada es pot anomenar que, en un concert volien fer-li tapar-se un dels seus tatuatjes en el que surt una dona nua; ella l’únic que va fer va ser fer-li un “bikini” amb rimmel.

També ha anunciat publicament que pateix anorèxia i té problemes de bulímia, i el septembre passat va haver de cancelar cites professional pels seus problemes de salut.

Deixant a part la seva vida personal i els seus problemes amb les drogues i demés, pens que és una artista de la que val la pena comprar-se’n el CD, ja que és una artista amb una veu impressionant i les seves cansons tenen molt de rime i unes bones lletres; a més, aquesta vestimenta, el seu monyo i la ratlla als ulls l’ha convertida amb una artista única i que es recordarà en el món de la música.

Tears dry on their own

Rodolfo Chikilicuatre a Eurovisión

Bé, com ja vaig dir, un dels candidats per a anar a Eurovisión i representar a espanya era el que cantava “El baile del chiki chiki”; ido si, després d’haver estat el primer en la selecció via internet i d’haver guanyat la gala que es va realitzar ahir vespre a la primera, Rodolfo Chikilicuatre representarà a Espanya a Eurovisión.
Personalment trob que cada pic anam decaiguent, ja que se suposa que l’objecitu d’aquest festival és enviar una cançó i un artista en tot el nom del país i enviant aquesta cançó esteim diguent que el nivell dels artistes espanyols és bastant pèsim (tampoc és que sigui una meravella, però entre poc i massa…). Hem enviat una cansó freak, que ha guanyat gràcies a la promoció que li ha donat Buenafuente a través del seu programa a La Sexta (a cada programa hi havia una part dedicada a ell i en posaven la cançó o alguna versió d’aquesta). És injust que hi vagui una persona que no en té ni idea de cantar, quan hi ha gent que duu tot un any preparant-se per a aquest festival.
En definitiva, crec que els espanyols som molt Freaks, i que enviant això no feim més que enpitjorar i deixar pitjor el nostro nivell de les darreres cancons a Eurovisión; tot i que encara és capaç de guanyar el festival si a tots els països hi ha tanta gent freak com a Espanya.