Avui, anant en bus (per variar una mica..) m’he fixat que, abans de baixar-mos a la aturada, pitjam l’stop, malgrat estigui apretat, i també m’hi he fixat que un altre home, davora jo, just despres de que jo l’aguès espitjat, ell també l’ha espitjat.
Perque insistim en espitjar el botó nosaltres mateixos? Què és que no ens fiam dels altres?
No sé..avui m’hi he aturat a pensar.
Si, potser és un doi, però…si i pensau…quantes vegades vos hi heu trobat a n’aquesta situació?!
1 respuesta hasta el momento ↓
rolmus // Febrero 15, 2008 a 9:08 pm
Jajaja
Jo crec que és es mono d’espitjar es botó, més que qüestió de desconfiança.
Tu ja suposes que si sembla que ha espitjat es botó no haurà estat una finta per fer-te jugar una mala passada.
És com aquell joc que rula per internet en es que “no has d’espitjar es botó vermell”, a mem qui pot aguantar sense fer-ho.