El passat dimarts 15, es realitzà la primera gala de Operacion Triunfo 2008. Les cançons interpretades foren:
Me enamora(Juanes) – Ros y Reke
Tu recuerdo (Ricky Martin y Chambao) – Rubén y Tania S.
Cuando me vaya (Melocos y La Quinta Estación) – Pablo y Patty
Las de la intuición (Shakira) – Esther y Tania G.
Crazy (Gnarls Barkley) – Chipper e Iván
Amor gitano (Beyoncé y Alejandro Fernández) – Manu y Anabel
I’llstand by you (The Pretenders) -Mimi y Virginia
Ain’t no other man (Christina Aguilera) – Noelia y Sandra
Aquesta, segons anuncià l’actual director de l’acadèmia, Angel Llàcer fou la pitjor gala de totes les edicions de Operacion Triunfo.
A la cançó de Me Enamora, durant la setmana es poguè vore que en Ros i en Reke no gaudien de la cançó i no tenien compenetració entre ells, però el tema vocal esteia correcte. A la gala però, cap dels dos estàren a la altura de les seves possibilitats, Ros va desafinar i no hi va haver cap compenetració entre ells, i per això foren nominats per el jurat. Personalment, pens que hi van haver persones que feren una pitjor actuació i es mereixien més estar nominades.
Seguidament, Las de la intuicion, interpretada per Tania G i Esther fou un desastre total. Durant la setmana poguerem veure com tenien una bona actitud, però els galls i la afinació les perseguiren, sobretot a Esther. La actuació fou desastrosa, Esther va estar desafinada des del principi i se’n dugué a Tania per davant, obligant-la d’alguna manera a desafinar ella també. Aquesta acutació fou qualificada despres per Angel Llàcer com a la pitjor actuació de tota la història de Operacion Triunfo. Com era d’esperar, Tania i Esther foren nominades, però Tania fou salvada per els professors i Esther va creuar la pasarel·la gràcies als seus companys, però acompanyada per xiulades del públic. Personalment, pens que els companys van salvar a Esther per ser “la guapa” i que no van tenir cap tipus de criteri musical a l’hora de salvar-la. Personalment, jo esper que la setmana que vé sigui nominada.
A la actuació de Tu Recuerdo esperava alguna cosa millor que la que van oferir a la gala. Durant la setmana els veierem compenetrats, però a la gala, Rubén estava més pendent de les seves fans i es va oblidar de la veu i així va sortir; Tania S però, es va mantenir i va realitzar una actuació aceptable.
Cuando me vaya, interpretada per Pablo i Patty fou la actuació més emotiva, ja que Patty, com havia anunciat, abandonaba l’acadèmia per la mort de la seva padrina.
Iván i Chipper, amb la seva interpretació de Crazy van fer que el públic s’aixequès. Anabel i Manu, amb Amor Gitano van demostrar un cop més per que es mereixen estar dintre de la acadèmia: van afinar i van estar molt compenetrats. Sandra i Noelia, tot i tenir problemes amb l’anglès animaren aquest petit “concert”, i Virginia i Mimi resplandiren amb la cançó I’ll Stand By You
Desgraciadament (per jo) Rubén fou el favorit de la setmana i no va haver de rebre crítiques i va adquirir la immunitat (no ser nominat) durant aquella setmana. Pens que ell podria estar a nes lloc den Ros o en Reke.
Hola a tots!
Desprès d’haver estat aquestes passades vacances de pasqüa sense Internet, i per tant sense poder actualitzar, ja torn a estar aqui, de tornada a la rutina de la vida moderna.
Tornen els examens, i és l’inici del fi d’aquest darrer curs d’ESO per endinsar-mos al batxiller, i com que avui no tenc res a contar ido vos contaré que és el que faré d’aqui en endavant (referint-mos als estudis)
El meu objectiu principal és arribar a ser cirugiana cardiovascular; i ara venen les diferents reaccions: “Què dius?!”, “AAH! Sang! jo no podria!”, “vols dir que no t’acubaràs quan operis?”, “Medicina és xungo i no paguen bé”, “Ala que guai!”. Ido ses respostes són: no, no m’acubaré (o almenys això esper) perque m’acostumbraré a vore sang. Si, ja sé que és xungo i que no paguen bé, però jo he triat això perque m’agrada ni per es dobers, més igual si és molt dificil, sé que si m’ho propós (igual que qualsevol) ho aconseguiré.
Actualment la carrera de Medicina (a la que em pens ficar desprès de fer el batxiller de Ciències de la Salut, es clar) són uns 5 o 6 anys (si no m’equivoc), desprès se fa es MIR i ja desprès te fiques dins sa especialització.
Bé, sa veritat és que ho tenc bastant clar…i tu, que faràs?
Avui venc a parlar-vos de música, en concret de l’artista internacional Amy Winehouse.
Amy Jade Winehouse (nascuda el 14 de septembre de 1983), cantant i compositora britànica de jazz i soul.
El seu àlbum debut, Frank (2003) va ser nominat als Mercury Music Adwards i va guanyar un Ivor Novello Adward el 2004 per la cansó Stronger than Me. Fins 2006 però, no va conèixer l’èxit, amb l’àlbum Back to Black, Amy Winehouse s’ha convertit en una artista coneguda i prestigiosa arreu del món. Al 2007 guanyà un Brit Adward en la categoria Millor Artista Britànic, ha assolit el disc de Platino als Estats Units i ha aconseguit tres nominacions als MTV Video Music Adwards. Però, la nit del 10 de febrer del 2008 fou seva, ja que va guanyar 5 dels 6 premis als que estava nominada:
Millor artista revelació
Gravació de l’any
Cançó de l’any
Millor interpretació femenina del pop per la cançó Rehab
Millor àlbum pop vocal Back to Black
L’artista de 24 però, està involucrada en el món de les drogues, i se l’ha pogut gravar “esnifant” cocaïna durant un dels seus concerts (es pot vore aquest video al youtube).
Entre els escàndols en que s’ha vist involucrada es pot anomenar que, en un concert volien fer-li tapar-se un dels seus tatuatjes en el que surt una dona nua; ella l’únic que va fer va ser fer-li un “bikini” amb rimmel.
També ha anunciat publicament que pateix anorèxia i té problemes de bulímia, i el septembre passat va haver de cancelar cites professional pels seus problemes de salut.
Deixant a part la seva vida personal i els seus problemes amb les drogues i demés, pens que és una artista de la que val la pena comprar-se’n el CD, ja que és una artista amb una veu impressionant i les seves cansons tenen molt de rime i unes bones lletres; a més, aquesta vestimenta, el seu monyo i la ratlla als ulls l’ha convertida amb una artista única i que es recordarà en el món de la música.
Bé, com ja vaig dir, un dels candidats per a anar a Eurovisión i representar a espanya era el que cantava “El baile del chiki chiki”; ido si, després d’haver estat el primer en la selecció via internet i d’haver guanyat la gala que es va realitzar ahir vespre a la primera, Rodolfo Chikilicuatre representarà a Espanya a Eurovisión.
Personalment trob que cada pic anam decaiguent, ja que se suposa que l’objecitu d’aquest festival és enviar una cançó i un artista en tot el nom del país i enviant aquesta cançó esteim diguent que el nivell dels artistes espanyols és bastant pèsim (tampoc és que sigui una meravella, però entre poc i massa…). Hem enviat una cansó freak, que ha guanyat gràcies a la promoció que li ha donat Buenafuente a través del seu programa a La Sexta (a cada programa hi havia una part dedicada a ell i en posaven la cançó o alguna versió d’aquesta). És injust que hi vagui una persona que no en té ni idea de cantar, quan hi ha gent que duu tot un any preparant-se per a aquest festival.
En definitiva, crec que els espanyols som molt Freaks, i que enviant això no feim més que enpitjorar i deixar pitjor el nostro nivell de les darreres cancons a Eurovisión; tot i que encara és capaç de guanyar el festival si a tots els països hi ha tanta gent freak com a Espanya.
hola!
si, ja feia molt que no actualitzava, però entre exàmens i treballs no he tingut temps!
I ara tampoc és que tengui massa temps, aixi que serà un text bastant breu i poc interesant (no se pot esperar massa després d’haver estat s’horabaixa fent un power point del satanisme, en concret l’Església Satànica, que d’aqui poc n’escriuré un article).
Avui dos examens… i dilluns més. Ja en queden menys!
I ara, com que no tenc res més a dir, bàsicament perque no hi ha res de nou, m’envaig a dormir.
pròximament deixaré un article sobre el satanisme.
Hola a tots!
Bé, avui vos venc a xerrar d’aquest “concurs” europeu mundial, EUROVISION, però sobretot volia centrat l’atenció a les candidatures espanyoles…
Bé, aquest any, no hi anirá (com ja es va fer l’any passat) ningú d’Operacion Triunfo (que el primer any encara..però els altres…) i tampoc algú que agui sortit d’un programa de televisió produit per TVE.
Aquest any s’han unit al mon del myspace, i a la web www.myspace.com/eurovision2008 tots els aspirants que volen una oportunitat per anar a eurovisión a representar espanya hi penjen allà el seu video amb les seves votacions i esperen que a la gent li agradi i el votin. Els 5 més votats aniràn a una gala (produïda també per TVE) i el guanyador serà el nostre representant a Eurovision.
A mem…a n’això jo li veig un gran inconvenient…si posen una web on tothom pot penjar-hi el que vulgui, allà mos hi podem trobar QUALSEVOL COSA! desde un video frikie i estúpid fins a videos que no tenen res a vore amb música; un exemple de video beneit és aquest, el de “el baile del xiqui-xiqui” que malgrat que no ho cregueu està entre els 3 primers..
Sincerament, crec que, primer; hauriem d’enviar algun cantant espanyol que tingui experiència (no qualque grup que vulgui aconseguir fama i no en tingui ni idea) i que no hauriem de deixar anar a segons qui, perque si està tot en mans del públic ens podem esperar qualsevol cosa..perque la gent amb la tonteria i la tonteria al final enviarem aquesta cansó…
Sincerament, esper que hi enviin algú que mereix la pena, perque d’aquesta manera ens ridiculitzam a nosaltres mateixos.
Avui, anant en bus (per variar una mica..) m’he fixat que, abans de baixar-mos a la aturada, pitjam l’stop, malgrat estigui apretat, i també m’hi he fixat que un altre home, davora jo, just despres de que jo l’aguès espitjat, ell també l’ha espitjat.
Perque insistim en espitjar el botó nosaltres mateixos? Què és que no ens fiam dels altres?
No sé..avui m’hi he aturat a pensar.
Si, potser és un doi, però…si i pensau…quantes vegades vos hi heu trobat a n’aquesta situació?!
Com cada any, aqui, a l’escola Mata de Jonc, hem celebrat la famosa i antiga festa dels carnestoltes.
Tothom es disfressa i per un dia passa a ser una altra persona, un altre personatje, una altra cosa i es vesteix amb robes estrafalàries amb les que no es vestiria mai en un dia normal.
Cadascú es disfrassa com vol, alguns només es pinten la cara o es posen una perruca, d’altres es fan tota la vestimenta, es pinten i son capaços d’anar disfressats des de xampinyons fins a éssers fantàstics i mitics com sirenes, super herois…
Uns es disfrassen de coses originals i idees innovadores, i d’altres segueixen amb el tòpic de pirata, vaquer, bruixa… Però així i tots aconseguim l’objectiu dels carnestoltes, disfressar-mos i canviar per un dia.
Aquest any, per l’escola han desfilat des de porquets i ratolins fins a ballarines i personatges dels anys 30; hi han agut fotos, pares emocionats, bar, beguda, coca… però aquest ha estat especial; ha estat el darrer que passarem junts a l’escola.
Les 8:16, Palma de Mallorca, aula d’Informàtica.
D’aqui uns 30 minuts ens examinam de la Revolució Francesa, gran revolució amb molta cosa que estudiar.
Sincerament no sé que he d’escriure ara aquí, per això vos cont ses meves “penes” u.ù…
“…la revolució es va iniciar a partir de la Il·lustració, que defensava la divisió de poders i la igualtat…apart d’aquestes hi hagueren altres causes; els Burgesos…”
Demà i s’altre encara més exàmens…venga va! que només és una setmaneta i a ANDORRA! (cosa que me consola bastant…)
ds. Però, la nit del 10 de febrer del 2008 fou seva, ja que va guanyar 5 dels 6 premis als que estava nominada:
es estrafalàries amb les que no es vestiria mai en un dia normal.